P. Què et va decidir a impulsar el projecte d’aprofitament alimentari a les escoles de Barcelona?
R. Volíem acabar de tancar un cercle. Des de l’Ajuntament de Barcelona fa temps que impulsem un programa educatiu sobre la prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars que es diu “Ens ho mengem tot”. En aquest programa, l’alumnat, a través d’uns aliments protagonistes i després de conèixer d’on venen o com es produeixen, pesa el que s’ha servit i el que s’ha malbaratat i analitza quin impacte s’ha generat i com s’hauria pogut evitar.
Per tant, amb el programa “Ens ho mengem tot” cobrim la prevenció del malbaratament alimentari. La següent passa era què fer amb tot el menjar sobrer que, malgrat fer accions per no malbaratar, no s’havia pogut evitar. Per això, crear un projecte per poder aprofitar els excedents alimentaris als menjadors escolars era acabar de tancar el cercle per reduir al màxim els residus provinents del malbaratament.
Per tot això, aquest curs vam decidir fer una prova pilot amb 10 escoles que volguessin sumar-se en aquest repte tan engrescador i començar a treballar per l’aprofitament dels seus excedents alimentaris.
P. Quins aspectes clau creus que pot tenir?
R. Des de l’inici del projecte hem volgut prioritzar que l’aprofitament dels aliments es canalitzés cap a la mateixa comunitat educativa. Per una banda, perquè es facilita la logística de recollida dels aliments i el retorn de les carmanyoles. I per una altra, per poder trencar amb el fet d’associar l’aprofitament alimentari a pobresa, i incorporar la mirada ambiental. Volem que els aliments s’aprofitin perquè ambientalment és una aberració llençar allò que ens ha costat tant de preparar i produir (amb una ocupació de l’espai agrícola, amb consum d’aigua de reg, amb la feina de moltes persones pageses i cuineres, amb consums de combustible dels transports i la preparació dels aliments i tantes d’altres despeses…). També volem que s’aprofitin perquè hem de reduir els residus que generem, la gestió dels quals també té conseqüències ambientals, especialment si no es llencen on toca.
Per tant, per mi un aspecte clau és aconseguir que les escoles participin amb valentia i impliquin a tota la comunitat escolar i a les famílies perquè aprofitin aquests aliments que si no es llençarien a les escombraries.
També penso que aquest projecte pot tenir un gran potencial educatiu en què l’alumnat prengui consciència de la importància de prevenir el malbaratament alimentari. Per tant, un altre aspecte clau és aconseguir que les escoles aprofitin aquest projecte i incorporin el vessant educatiu que pot tenir, implicant els infants i fent-los partícips de la manera que els sembli més idònia.
P. Com encaixa dins l’estratègia de l’ajuntament pel que fa a reducció de residus i també a l’alimentació sostenible?
R. Aquest projecte encaixa completament en l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona i és una acció prevista als nostres instruments de planificació.
Per una banda, a Barcelona tenim el Pla Residu Zero 2021-2027, que inclou 2 línies estratègiques relacionades amb el malbaratament alimentari, una que és la prevenció del malbaratament i l’altre que és la redistribució dels excedents alimentaris que inclou concretament accions per establir xarxes d’aprofitament a grans generadors com ara centres educatius.
I, per altra banda, també tenim l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 que en el seu objectiu 5 també inclou la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
P. Quina importància té per tu que l’aprofitament a les escoles es faci amb envasos reutilitzables?
R. Per mi és un tema de coherència. No podíem fer un projecte per la reducció dels residus orgànics, generant més residus plàstics. Per tant, havíem d’evitar l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús, i vam veure la necessitat de facilitar envasos reutilitzables a les escoles. A cada una d’elles els cedim una quantitat de carmanyoles determinada en funció de les seves necessitats.
Un altre repte del projecte també serà fer que aquestes carmanyoles retornin a l’escola perquè tornin a ser usades.
P. Quin seria el següent pas un cop s’acabi la prova pilot?
R. Si l’aprofitament alimentari en aquestes 10 escoles funciona correctament, ens agradaria fer extensiu al projecte i que d’altres escoles se sumessin al projecte per arribar, en un futur, a la situació ideal del fet que totes les escoles de Barcelona reaprofitessin els seus excedents alimentaris.
P. Vols afegir alguna cosa?
R. Fer aquest projecte de la mà del programa Pont Alimentari impulsat per Rezero i la Fundació Banc de Recursos ens dona molta seguretat i confiança per la seva llarga experiència en aprofitament d’aliments.
Aquest projecte representa una oportunitat per les escoles per prendre consciència dels seus excedents i implantar mesures d’estalvi; pels valors ètics, socials i ambientals que pot transmetre a la seva comunitat educativa; a més de poder donar compliment a la llei de prevenció del malbaratament que les obliga a fer un pla i dur a terme mesures de reducció.
De moment el projecte ha tingut molt bona rebuda per part de les escoles i tenim moltes ganes de veure’n els primers resultats.
