Fa uns mesos vau encarregar al Pont Solidari que canalitzés cap a entitats socials el mobiliari a retirar en la reforma del Cateb per tal que es pogués aprofitar.
P. Com vau conèixer el nostre servei?
R. A la presentació d’ARECA, on va assistir la Maria Afxentiou, cofundadora de Recursos Urbans.
P. Quins punts forts en destacaríeu?
R. L’agilitat en la gestió de l’encàrrec. La claredat en les condicions. L’eficiència en l’execució. El rigor en la mesura dels resultats. Ens agradaria destacar l’amabilitat també de les persones que l’impulsen, com la Maite, la Rosaura, en Manel, en Josep… i tantes d’altres.
P. Quins aspectes del Pont Solidari es podrien millorar?
R. M’imagino que igual com ens passa a nosaltres, el fet que l’inventari tingui un cost, fa caure algunes oportunitats. Potser es podria abonar parcial o totalment aquest import al client mitjançant la venda d’algun moble més únic que pràctic.
P. Heu obtingut algun aprenentatge d’aquesta experiència?
R. Sí. L’avantatge que suposa la xarxa estable d’entitats ja avesades al sistema d’inventari i reserva de mobiliari. És a dir, funcionar com un pont permet garantir la reutilització, a diferència d’emmagatzemar, que només prevé el residu.
P. Quina és la postura de RECURSOS URBANS respecte a la reutilització? Hi ha gaires dificultats per reutilitzar els materials de construcció?
R. Com ja passa en altres països, reutilitzar components dels edificis serà una pràctica normal aquí, compatible amb l’ús de materials regenerats i els renovables. La veritable sostenibilitat és prioritzar la cura, de la vida i de les coses. La salut dels ecosistemes i, per tant, la nostra.
La qüestió ambiental i la social és una de sola. Gràcies al conveni amb l’Associació Saó Prat, la reutilització de materials genera contractes d’inserció.
Avui dia, el repte és que les administracions públiques facilitin el rescat de components i sobretot la seva implementació en projectes. S’han de reconèixer i integrar igual que es fa amb els “nous”, si és que hi ha materials nous. Caldrà també aprendre a fer arquitectura humil, aprofitant les qualitats de la preexistència. Prototipant (tal com diu Itziar González) més que executant un planejament.
P. Quin és el futur de l’arquitectura en aquest sentit?
R. Esperem que a més d’accessible, segura i sostenible, sigui saluda-ble i generi bellesa. Tant mantenir com reutilitzar conviuen bé amb aquests valors.
Pol Miret
