Anna Escudé, delegada de Banc de Recursos a Matadepera, ha viatjat recentment a Bolívia per visitar els projectes que es recolzen des de la nostra entitat.
P. Per què has viatjat de nou a Bolívia?
R. Un dia de cop vaig sentir que “algú” em deia: has d’anar a Bolívia concretament a Santa Cruz de la Sierra, a veure com va el projecte que va iniciar el meu marit, el Manel Carrera.
Tan senzill com això.
P. Vau viure uns dies convulsos, oi?
R. La veritat és que no vam tenir gaires dificultats. Sí que vam patir la vaga general que hi va haver durant 21 dies a Santa Cruz, ja que tot, tot, estava tancat. Però vam sobreviure.
Vam patir els bloquejos dels carrers amb les “pititas” que ens dificultaven els trasllats per anar a veure diferents projectes que allà té Banc de Recursos.
A La Paz ja va ser diferent: hi havia moltes manifestacions i la cosa va anar pujant de to. Començaven a baixar els habitants d’El Alto i calia prendre mesures per no tenir problemes. Després he sabut, per amics que tenim a La Paz, que van haver de protegir les seves cases perquè no els hi entressin a fer destrosses i, molts d’ells que viuen apartats i en zones més desafavorides, van passar molta por.
P. Com estan funcionant l’escola “Matadepera” i els altres projectes d’inclusió?
R. Com he dit abans aquest era, en principi, el meu objectiu del viatge. Us puc assegurar que l’escola funciona molt bé. Hi ha un projecte de dia que treballa amb nois/es amb alguna discapacitat i els ajuda perquè en un futur no massa llunyà puguin ser autònoms. Vam poder veure com aquests nois/es s’han integrat a les empreses que els han acollit i com n’és de bo el resultat per a tots. És un goig veure com el dia de demà –i ara mateix- ja poden ser independents! Hem vist nois que treballen en farmàcies, centres de bellesa, supermercats i centres on fan menjar cuinat. Una meravella.
A mitja tarda comencen uns cursos per a mestres i professors que, durant el dia treballen, i també tenen molt bona acollida i que era una il·lusió del Manel, ja que creia que, a qui primer s’havia d’ajudar i formar, era als mestres d’aquell país. Molt contenta que funcioni tan i tan bé.
P. També has establert la “Beca Manel Carrera”. Amb quina finalitat?
R. Aquest era un projecte que a mi personalment no se m’havia passat ni pel cap.
Un cop allà, i visitant els diversos projectes que he explicat abans, i amb l’ajuda de la gent que treballa a la “Departamental de Fe y Alegría” que és qui coordina tota aquesta feinada, comentant com ho fan per tenir mitjans per a la seva inclusió, em van explicar que un japonès havia creat una beca per ajudar a un nen amb problemes.
Al vespre, amb la calma que es viu a la comunitat de La Merced, vaig començar a donar-hi voltes i em vaig dir: això ho podria fer!!!
La meva intenció va ser una de diferent de la del senyor japonès, jo no volia ajudar a un nen concret, no m’agrada fer diferències amb els seus companys i vaig pensar que ho volia destinar a ajudar a un projecte que ho necessités en aquell moment.
Dit i fet. Vaig comentar-ho amb els responsables i els va semblar tot molt bé. Seria una donació anual per part de la família i obert a qui més s’hi vulgui apuntar.
Em van aconsellar que, al conveni que signaríem, concretés a qui volia que anessin destinats els diners. Em va semblar que una part havia de ser per al manteniment de l’escola “Matadepera” i, l’altra, per a un projecte que ens va robar el cor del CEA (Centro de Educación Alternativa) San Alonzo on preparen nois també com els de l’escola Matadepera.
P. Quins avenços has vist en el país des del teu darrer viatge?
R. Era la tercera vegada que anava a Bolívia. El meu primer viatge va ser el 2011 i llavors vaig veure un país molt i molt pobre, amb ciutats com Santa Cruz on, les diferències socials són molt notables, i la gent exclosa per la societat no tenia cap tipus d’ajuda, al costat de grans fortunes que gaudien de totes les frivolitats possibles.
El 2014 hi vam tornar per a la inauguració de la l’escola. Llavors sí que vaig notar un gran canvi. La pobresa havia disminuït i la gent treballava al camp o on fos. Les ciutats havien millorat moltíssim, s’havien construït algunes carreteres i estava en projecte la construcció d’aeroports que avui en dia ja estan en ple rendiment.
Jo no em puc decantar per cap partit polític perquè desconec la profunditat del problema, però sí que he dir que aquest canvi que vaig notar al 2014 era fruit d’un bon treball que havien fet els polítics del moment. També vull destacar que, abans de les eleccions generals del 20.O, van fer un referèndum per a la continuació del govern que hi havia i “Bolívia dijo no” i això pesa molt.
Vam marxar abans del previst ja que començaven a tancar fronteres i no volíem tenir problemes pels quals no poguéssim tornar a casa.
Ara…… ho he vist més o menys igual. Em dona la sensació,que el país està com aturat i que se m’entengui perquè ho dic. Sembla que tothom està a l’espera del què i com acabarà tot aquest embolic polític, que sobrepassa fins i tot les fronteres bolivianes. Jo n’estic molt pendent.
P. Què desitges pels nens i nenes que vas veure als centres educatius?
R. A Bolívia tots els nens estan escolaritzats, tots.
Un dels canvis del projecte de l’escola “Matadepera” que havia de ser una escola més de nens, va ser per aquest motiu. No calen més escoles. Cal elevar el nivell dels educadors i ajudar als que tenen necessitats diferents. Va ser una idea del Manel.
Desitjo que el nivell d’educació del país pugi perquè els mestres puguin donar molt millor preparació a tots els nois i noies que vaig veure. El mateix dic pels que van a la universitat i en surten amb llicenciatures que després, quan volen anar a altres països, han d’optar per feines de molt més baix nivell, perquè la preparació que tenen no és l’adequada.
Desitjo també que nosaltres, als que no ens falta de res, no els oblidem.
