La Dra. V. Elena Montalvo Ivanovic és responsable de l’Àrea d’Educació Especial de la Departamental de Fe y Alegría Santa Cruz-Bolivia i està a càrrec del Programa d’Inclusió Educativa i Laboral de Nens/es i Joves amb Discapacitat en Centres d’Educació Regular, Centres d’Educació Tècnica, Centres d’Educació Especial i de la inclusió laboral en empreses d’aquesta ciutat.
P. En què consisteix aquest programa d’inclusió i quin és el seu abast?
R. Consisteix a realitzar inclusió de persones amb necessitats educatives especials, és a dir, persones amb discapacitat i persones amb dificultats d’aprenentatge en l’àmbit educatiu i laboral.
El seu abast té dues àrees d’intervenció, una educativa i l’altra laboral. En ambdues es realitza seguiment als processos, assessorament i capacitació, prenent com a població objectiu a estudiants i/o participants, directors, docents, personal administratiu, professionals de suport i pares i mares de persones amb discapacitat i dificultats d’aprenentatge:
- En la modalitat d’intervenció educativa indirecta:
Que és la inclusió de persones amb discapacitat que ingressen a les Unitats Educatives de Fe y Alegría, dins el sistema educatiu regular, les quals reben un ensenyament regular amb algunes adaptacions o adequacions curriculars, que estan en funció de les seves necessitats educatives especials assistint en torn altern a Centre d’Educació Especial o reben un suport específic.
Quan conclouen l’escolarització o en alguns casos més accentuats de discapacitat no poden concloure els seus estudis regulars passen a partir dels 15 anys a centres tècnics en els quals aprenen competències tècniques o ofici que permeti aprendre competències funcionals i laborals per a la vida i que faciliten la inclusió laboral. - En la modalitat d’intervenció directa, les persones amb discapacitat assisteixen a Centres d’Educació Especial específics i aprenen habilitats per a la vida. A partir dels 15 anys, si les seves competències i autonomia ho permeten, ingressen en Centres d’Educació Tècnica que els capaciten per a la inclusió laboral.
LA INCLUSIÓ LABORAL
És l’acció d’inserir, en una font laboral a les persones amb discapacitat, orientada a donar suport i aconseguir una inclusió soci laboral real reeixida, complint un protocol d’intervenció, que implica:
- Contacte i sensibilització dels empresaris
- Recerca i identificació del lloc de treball
- Anàlisi ocupacional de lloc de treball
- Compatibilitat del lloc amb el del possible treballador
- Negociació amb l’empresa per iniciar una pràctica laboral
- Sensibilització al planter de treballadors de l’empresa on es realitza la pràctica laboral, segons requeriment i / o necessitat.
- Realització de les pràctiques laborals
- Seguiment i suport a la persona que realitza la pràctica laboral
- Negociació i avaluació de la pràctica
- Contractació formal del treballador
- Seguiment i avaluació permanent a la inclusió laboral per un any
P. Aquest programa d’inclusió suposa un canvi de mentalitat en la societat boliviana. Què hi ha influït?
R. En els anys de treball amb la inclusió educativa i laboral, s’observa clarament un canvi de mentalitat en les famílies, directius, docents professionals de suport, empresaris i població en general. Se sensibilitzen i accepten cada vegada de millor manera la inclusió, però el més bonic i inspirador és veure que les persones amb discapacitat també canvien la seva mentalitat i exigeixen l’exercici dels seus drets, veure com els seus iguals aconsegueixen capacitar, incloure laboralment; això els inspira i volen per a si mateixos aquesta fita, ells també s’esforcen, demostren que són capaços, que poden aconseguir-ho, essent exemples silenciosos però significatius d’una transformació permanent, contribuint de forma real al canvi dels paradigmes de la societat, que comença a valorar les seves virtuts, capacitat i habilitats i no posa l’accent en les seves limitacions o deficiències, demostrant que el respecte dels drets humans i la diversitat no són una utopia: aquesta és la millor forma de sensibilització, de canviar el pensament de la comunitat i gràcies a Déu ho estem transformant.
P. Quins suports reben de les institucions públiques bolivianes?
R. Les persones amb discapacitat severa tenen un bonus de 250 Bs. donats pel govern, l’atenció mèdica gratuïta en centres mèdics estatals, i també compten amb normes que afavoreixen la inclusió educativa i laboral a l’administració pública i en les empreses privades.
P. Quines dificultats es troben en el dia a dia?
R. Les dificultats més grans són per la manca de coneixement de la discapacitat tant de pares de família com de la societat en general, falta molt per sensibilitzar. També la formació i capacitació que requereixen les persones amb discapacitat; molts volen treballar però no compten amb la preparació tècnica mínima. Un altre gran problema és la sobreprotecció per part dels pares, que no permeten la independència dels seus fills, i aquesta visió de les persones amb discapacitat, que en molts casos assumeixen una postura de victimització i només volen programes d’assistencialisme.
P. Com es relacionen els companys d’aula amb els que tenen alguna dificultat?
R. En la majoria de les aules s’evidencia la inclusió i acceptació dels companys de curs, però cal reconèixer que tenim molts més problemes amb pares de família dels estudiants regulars i amb alguns docents que de vegades no volen tenir a l’aula persones amb discapacitat perquè consideren que requereixen un esforç superior.
P. Quines necessitats segueixen sense cobrir?
R. Més recursos humans per poder donar un millor servei més eficient, amb més qualitat i calidesa, i la implementació d’equipament tècnic i material didàctic per facilitar al docent el seu treball d’inclusió educativa, ja que normalment la discapacitat també està lligada a la pobresa, per això és important enfortir l’APLICACIÓ DEL PROGRAMA D’INCLUSIÓ EDUCATIVA I LABORAL.
