El Sr. Enrique Cañizares López, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat la seva activitat professional en l’àrea docent exercint la direcció del Centre d’Estudis Financers a Barcelona des de 1990.
P. Agraint-li el donatiu per a la nostra entitat volem preguntar-li com va sorgir la idea.
R. De fet, l’actual pandèmia ens ha posat davant de manera evident la imatge d’uns col·lectius que estan patint l’empobriment que se’n deriva i la necessitat d’una cooperació i solidaritat, que si en tot moment són necessàries per afrontar-ho, ara són indispensables.
La idea va sorgir, quan esdeveniments com les celebracions de la clausura del curs acadèmic i la trobada social per celebrar el Nadal no es van poder dur a terme pel confinament, vam creure oportú destinar els recursos alliberats, en l’ajuda de diverses Fundacions com el Banc de Recursos.
P. El seu Centre és molt reconegut per la qualitat de la formació que s’hi imparteix. A què es deu?
R. El Centre d’Estudis Financers, que inicia la seva trajectòria el 1977 va tenir com a principal missió impartir una formació orientada a afavorir l’ocupació del seu alumnat, tant en el sector públic, que és el principal generador d’ocupador del país, com en el sector privat.
La recepta per a això va ser donar entrada a les nostres aules a professionals actius amb vocació docent i fomentar els valors d’excel·lència, laboriositat, iniciativa, senzillesa i austeritat.
P. Com ha afectat la situació actual al desenvolupament de l’activitat docent?
R. En la situació actual, tot s’acaba en un “ja ho veurem”, és a dir, amb incertesa màxima, ja que són molts els obstacles que hem superat i haurem de superar. Els interrogants superen de bon tros les respostes. Fins avui i després de quasi un any en què es van haver d’interrompre les classes presencials, l’activitat docent ha trobat un excel·lent aliat en les tecnologies digitals pel que fa a la transmissió dels coneixements, el punt feble és que aquesta situació atempta contra la nostra essencial naturalesa d’éssers socials reduint la intensitat de les relacions interpersonals.
P. Diuen que l’Economia “no és neutra”… Com encarar-la per a una millor distribució dels recursos?
R. El nostre sistema econòmic es fonamenta en la competitivitat i rivalitat dels agents que l’integren que, sens dubte, ha proporcionat un potencial de creixement i desenvolupament material més ràpid que cap altre sistema econòmic anterior, però la distribució que el propi sistema genera d’aquests recursos materials és desigual.
Aquesta desigualtat és cada vegada més un element de preocupació per a l’estabilitat del sistema, posant de manifest que el mecanisme de la redistribució fiscal no és l’única resposta que necessita aquest problema econòmic i que, a mitjà termini, caldrà per aconseguir l’objectiu redistributiu endegar polítiques públiques més col·laboratives destinades a millorar el progrés social.
P. Tenen inquietuds socials els seus alumnes? I mediambientals?
R. Els nostres programes desenvolupen aspectes tècnics de gestió i direcció empresarial i una empresa només és socialment beneficiosa si és rendible i prou ètica. Entre els sinònims d’empresa es troba el de “Companyia”, que té la mateixa arrel que la paraula ”Compania”, que significa compartir el pa. Crec que estem en una època en què totes les persones en major o menor mesura sustentem inquietuds socials i som conscients que formem part de la natura, en comptes de considerar-nos aliens a ella.
La nostra societat espera del comportament de les empreses una mica més que l’obtenció de beneficis pels seus socis. Avui, les empreses han d’explicar per impositiu legal molt més que la seva situació financera, ja que en al 2018 es publica la Llei d’Informació No Financera a Espanya.
P. Què opina de les ONG que treballem per una justícia global?
R. En relació amb endegar polítiques públiques més col·laboratives destinades a millorar el progrés social, crec que les ONG són determinants, no només per l’ajuda directa que dispensen als grups socials menys afavorits, sinó també com a “lobbying” per a la defensa de les persones en favor de les quals treballen.
