El 4 de març el ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a Catalunya. Aquesta aprovació arriba després de més de quatre anys de la seva acceptació a tràmit i d’una tasca multisectorial de tots els actors implicats en la cadena alimentària: productors, distribuïdors, administracions, entitats socials i associacions de consumidors.
La llei té l’objectiu bàsic de reduir el malbaratament alimentari a Catalunya, que ronda les 262.471 tones anuals i té un impacte econòmic de 841 M€. Però, com diu el seu títol, també vol “prevenir” les pèrdues i el malbaratament, aplicant mesures ja en la producció dels aliments per aconseguir un model més sostenible.
Una llei pionera
Pel que fa a l’aprovació mateixa de la llei, són destacables tres qüestions: primera, que és pionera a Europa, tant per aquesta voluntat de prevenir com perquè incideix en totes les baules de la cadena alimentària. Segona, que s’ha redactat després d’una tasca important de participació i debat de tots els actors implicats (pagesos, supermercats, restauradors, consumidors, entitats que treballem la reducció del malbaratament, consumidors, etc.) i això li dóna una gran legitimitat i acceptació. I, tercera, que s’han aprovat gairebé tots els punts per unanimitat, cosa que no passava des de feia anys i remarcable en el moment històric que estem vivint al Parlament català.
Pel que fa al contingut de la llei, destaquem l’obligatorietat que les empreses tinguin un pla de prevenció del malbaratament i que informin de les pèrdues alimentàries i el malbaratament que generen, cosa que permetrà comptabilitzar i marcar objectius de millora. També es recull l’obligatorietat de promoure els productes de temporada, de proximitat i ecològics; incentivar la venda de productes amb data de caducitat o consum preferent propera i aplicar la jerarquia de prioritats que estableix la llei pel que fa el destí dels excedents (primer l’alimentació humana, si això no és possible, l’alimentació animal, i si tampoc és possible, compostatge o altres usos tècnics). Per la seva banda, els restauradors hauran de facilitar envasos als clients per poder-se endur el menjar que no s’han acabat sense un cost afegit i procurant que siguin compostables. I les administracions, al seu torn, estan obligades a incloure en els contractes públics clàusules per prevenir el malbaratament, hauran de fomentar la recerca i la innovació, i vetllar perquè s’apliquin bones pràctiques comercials.
Com a impulsores de la llei i participants actives en el procés, celebrem aquesta aprovació i esperem que serveixi per avançar cap a un sistema agroalimentari català més respectuós amb el medi ambient, més just i més saludable.
